Oscar Brahim

L’Oscar és un conductor de taxis que treballa dotze hores al dia per guanyar-se la vida. Sempre veu cartells publicitaris per allà on passa. Com que és molt bon dibuixant i se li donen bé les manualitats, aprofita el viatges amb el taxi per, de tant en tant parar-se i modificar els cartells de publicitat. D’això se’n diu contrapublicitat, i ho fa perquè no li agrada la comercialització ni el consum innecessaris, que són dos dels trets més característics del sistema neoliberal. Per tant, amb la seva contrapublicitat, critica el sistema, ja sigui a través de cartells de polítics o d’anuncis de qualsevol producte. El seu propòsit és que la gent, amb això s’adoni que s’enganya a ella mateixa comprant coses que no li calen i que compra perquè creu que el que diuen els anuncis es farà realitat si ho compra i utilitza. A ell li agradaria canviar aquest sistema capitalista de fer productes, és a dir molta oferta i també generar molta demanda a través de publicitat perquè aquests productes siguin comprats o aquests polítics siguin votats.

Es podria dir que la contrapublicitat és un acte de resistència cultural, ja que el que fa és obrir els ulls a la gent perquè pensi per ella mateixa i no es deixi manipular. És, per tant, una eina comunicativa que subverteix la comunicació publicitària. És un tipus d’activisme que prefereix abans la interferència (tècnica informativa, comunicativa o semàntica) que la resistència directa, el reciclat crític a la confrontació tancada.

"Oscar" es un documental de Sergio Morkin (61' - 2004) que consisteix en gravacions de la vida diària d’Oscar Brahim, en les que es veuen totes les penúries per les que passa, ja que cobra molt poc, no pot pagar el lloguer de la casa i finalment ha d’abandonar-la, juntament amb la seva dona i el seu fill i buscar un altre lloc per viure, mentre que hi ha gent que malgasta els seus diners comprant coses que ha vist a la publicitat. Tot i així ell no deixa mai de fer contrapublicitat i moltes vegades s’emporta el seu fill amb ell perquè vegi el que fa. Fins hi tot el conviden des d’universitats perquè vagi a fer conferències sobre contrapublicitat, on parla de com ho fa, per què ho fa i amb quina finalitat.

Havent explicat la causa d’Oscar i el que és la contrapublicitat, puc dir que els educadors socials hi tenen molt a fer en aquest camp. El paper que han de fer és el de persones alfabetitzades mediàticament, han de ser conscients, actius, crítics, socials i creatius. També han de fer investigacions dels estudis culturals, han de ser conscients de la diferència d’haver estat alfabetitzat en un país ric o en un país pobre, han de saber llegir la realitat, explicar histories (com a educació comunicativa popular), han de conèixer la diversitat de codis ideològics, s’han de convertir en “emirecs”, han de passar a tenir una percepció ingènua a una percepció crítica, han de recuperar la memòria col•lectiva, els seus arquetips- símbols, els seus anònims herois, la presa de consciència dels seus valors tradicionals solidaris i alliberadors, han d’elaborar missatges oberts amb forma i contingut, han de saber llegir els missatges paral•lels i simultanis, saber elegir entre varies opcions de produir un missatge, saber aplicar les pautes per depurar de sorolls la nostra comunicació, la comunicació ha de ser el motor del procés educatiu, han de fer una pedagogia de l’autoaprenentatge en col•lectivitat, han de motivar a la gent perquè escrigui i sigui llegida en els mitjans, han de fer que en el procés de construcció del coneixement hi hagi interlocutors, que el saber sigui un producte social, i finalment, que potenciïn emissors actius que contribueixin a formar receptors crítics. El perquè de tot això està en el text que he escrit a sota d’aquest, el de “Educació per a la comunicació i el paper dels educadors socials”.