Cultura tecnològica i educació

Confiem en la tecnologia perquè la relacionem amb progrés i també perquè amb ella, ens creiem amos de la naturalesa. A causa d’això hem constituït el mite de la màquina, que consisteix en menysprear la diversitat sociotècnica.

Hi ha moltes persones que només entenen per tecnologia les màquines, és a dir, mòbils, ordinadors, etc. Però no només existeix aquest tipus de tecnologia artefactual, sinó que també n’hi ha d’organitzativa, de simbòlica i biotecnologia.

Aquest menyspreu o desconeixença de la diversitat sociotècnica se’l denomina imperatiu tecnològic. Aquesta actitud la té la majoria de la nostra cultura, però, tot i així, sabem els perills que comporta. Els perills són el creixent control social, els perills i riscos d’algunes tecnologies, la contaminació, la possibilitat d’esgotar els recursos naturals, etc.

Opino que la minoria de gent que es preocupa per la naturalesa, que fa protestes contra coses que contaminen, contra formes de govern autoritàries, contra injustícies,... hauria de ser la majoria. Penso que la “actual majoria” s’hauria de concienciar més del que està passant actualment. Tinc esperances en que cada vegada hi haurà més gent que s’adonarà que l’estat del benestar que tenim no funciona i que no hem de ser imperatius tecnològics, perquè si no, el planeta acabarà destruït i també la raça humana.

Els canvis socials que es produeixen no són el resultat d’haver aplicat els resultats de la investigació bàsica, sinó que són conseqüència del progrés científic i tecnològic artefactual. Això és determinisme tecnològic.

El determinisme tecnològic implica no tenir component social, prescindir dels nostres desigs, les nostres necessitats i dels propòsits de la societat. Hem d’obrir els ulls i veure que la tecnologia no va sola, sinó que està lligada amb la ciència i la societat, que està en acció.

Si ens adonem de l’acció de la tecnologia, comprendrem que el que caracteritza la innovació tecnològica és la seva acció, el seu caràcter multidireccional i que la componen molt més que teories científiques, ja que al mateix temps que la tecnologia s’innova i construeix la societat, també configura la tecnologia.

No hem de considerar la tecnologia com el que crea la societat, sinó com una part d’aquesta, al igual que la ciència. Així doncs, les relacions socials, les aplicacions tecnològiques i les demostracions científiques no són un “tot”, sinó que són les “parts” d’un “tot” que tenen relació entre elles i són inseparables: són enginyeria heterogènia o tecnologia en acció.

Per acabar, vull dir que és important tenir una visió àmplia de la tecnologia perquè així comprendrem que tots els diferents tipus de tecnologies tenen components artefactuals, és a dir, d’objectes, de coses materials, components biològics, o sigui, vius, de la natura, components organitzatius, per tant, organitzats, tenen ordre, i components simbòlics, que són els que simbolitzen alguna cosa més enllà de la que es veu.